Quan buidarem la casa dels meus iaios després de la seua mort, a un calaix trobarem aquest sobre oblidat amb bitllets de la República. Ma mare em va explicar que eixos diners eren tots els seus estalvis quan va acabar la guerra. En eixe moment deixaren de tindre cap valor. A ma casa, com a quasi totes, no es parlava mai de la guerra. Jo vaig nàixer al 65, encara amb el franquisme... Quan trobarem el sobre, ma mare, que al final de la guerra era una xiqueta de dotze anys, em va explicar moltes coses. Té el membret del xicotet comerç d'alimentació i "calcer" (era espardenyer) que ells tenien a Fontanars, un també xicotet poble de la província de València. La tendeta li va ser confiscada durant la guerra. Així funcionaven les coses...
Quan la guerra va acabar, sense el seu negoci, i amb un sobre d'estalvis que ja no valia res. El futur era incert... Els meus iaios van canviar la casa que estaven construint a poc a poc abans de la guerra per un porc ("no hi havia diners", em digué ma mare), van agafar quatre mobles, una xiqueta de dotze anys i un xiquet d'onze i van emigrar a la ciutat de València, amb altres cosins.
Hui em pose a la seua pell... i pense quant ens va canviar la vida a tots aquella guerra. Sense ella segurament la meua família, com moltes altres, no hagués emigrat a la ciutat per començar una nova vida perquè l'anterior s'havia truncat, ja no existia. I aquell sobre, ja sense valor, va continuar amb ells fins a la mort, a través de les nombroses mudances que van fer al llarg de la seua vida. Un "per si de cas tot canvia de nou", un lligam al poc que et queda del que vas ser...
